Alejandra Vela es miembro del colectivo argentino de la ciudad de Barcelona, i residente en Cataluña des de el año 2007
¿Como estás viviendo el crecimiento del independentismo en la sociedad catalana?
Des de que llegue a Cataluña hará unos 7 años, la gente ha empezado a hablar más de independencia y a preocuparse más por ella. Es normal. En tiempos de crisis económica y política se buscan alternativas para cambiar la situación de un país.
¿Qué opinión tienes respecto el proceso de autodeterminación catalán?
Es un proceso muy interesante si se mira des de un punto de vista ajeno a la movilización política i des de un punto de vista neutral. Es curioso ver como los partidos políticos se disputan el voto inmigrante i como los intentan convencer a favor o en contra de la independencia de Cataluña.
¿Estás a favor o en contra de la celebración de la consulta?
Yo personalmente estoy de acuerdo con la celebración de la consulta. Los catalanes i ciudadanos de Cataluña tienen el derecho de expresar sus opiniones al respecto, independientemente del resultado que salga del referéndum. La voluntad de un pueblo no se puede negar así como así, se debe de conocer la voluntad de la gente. Si se da el caso de que sale el si, se habrá demostrado que la mayoría de la gente quiere de verdad la independencia. Si sale que no pues se vera que la gente quiere quedar-se con España.
¿Te implicas en este proceso?
Yo personalmente no me implico en este proceso, pero lo respeto i respeto que la gente quiera un país independiente, pero no, no me implico en este proyecto.
¿Si finalmente Cataluña se independizara, crees que te afectaría? ¿De qué manera?
Si, estoy completamente segura de que las cosas van a cambiar si Cataluña se independiza de España. Por ejemplo, los tramites de conseguir la nacionalidad española pueden verse afectados por una retención de estos por parte del gobierno español. También podría ser que nuestros gobiernos no reconocieran a Cataluña como país i tuviéramos que irnos todos. Es muy difícil saber que va a pasar. Lo mas importante hoy en día es informar a la personas de lo que se propone hacer con la independencia y como se propone hacer-lo. Una vez tengamos un si o un no ya nos preocuparemos de lo que pueda pasar.
El passat 17 de juny coincidint amb el “Dia mundial de la lluita contra l’abús i el maltractament a les persones grans” es va dur a terme un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barceona on s’ha dut a terme una roda de premsa per tal d’avisar sobre el gran augment de maltractaments que hi esta havent en contra d’aquest col·lectiu.
En aquest acte presidit per Rosa Ma. Barberà, vicedegana del Col·legi d’Advocats de Barcelona; M. Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona i Assumpció Roset, Comissionada Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona. En el acte també han col·laborat Mercé Tabueña, presidenta de l’Associació per a la investigació del maltractament a les persones grans (EIMA); Núria Carrera, presidenta del Col·legi de Treball Social; Oriol Alsina, director general d’Amics de la Gent Gran i Enric Peidró, membre de la junta de la Federació d’Associacions de la Gent Gran (FATEC).
Els principals tipus de maltractaments que pateixen la gent gran acostumen a ser l’abandonament d’aquests, el maltracte psicològic i el maltractament econòmic sota pressió per part de familiars i coneguts, i en alguns casos fins i tot violència.
“Tot i que és molt difícil detectar el nombre exacte de maltractaments a les persones grans, la Comissió dels Drets de la Gent Gran de l’ICAB estima que els abusos per motius econòmics ha crescut en els darrers dos anys, ja que les consultes fetes als advocats així ho reflecteixen”, ha explicat Barberà.
A més, per a aquest col·lectiu pot arribar a ser un tabú parlar d’aquest tema amb altre gent per la por que els provoca que aquesta cregui que han estat incapaços d’educar els seus fills de manera correcta
A més, coincidint amb l’acte, el Col·legi d’Advocats de Barcelona va oferir de 10 a 13h, a la seva seu, un Servei d’orientació jurídica exclusiu i gratuït per a persones grans, format per advocats voluntaris de la Comissió dels Drets de la Gent Gran per tal de que aquests poguessin resoldre els seus possibles dubtes sobre el tema.
Cada cop més i sense aturada imminent. Així és com vénen els immigrants xinesos a Catalunya. L’augment de negocis de «tot a 1 euro» no és l’únic indicatiu. La gran majoria estableixen el seu propi negoci i comencen a explotar el que tenen a base d’horaris flexibles i preus molt baixos.
A més, el nou model de negoci xinès ha patit variacions. El famós «tot a 1 euro» no és l’únic tipus de botiga que obren els xinesos avui dia. També s’han aventurat a obrir negocis de roba i de varietats, que atrauen al consumidor pels seus baixos preus i per la seva bona aparença (ja no val una gerra trencada).
Així es pot comprovar en els carrers d’una ciutat cèntrica i poblada com és Manresa. Al Passeig Pere III, el carrer que travessa l’artèria de la ciutat, es poden veure tres negocis d’immigrants xinesos a la primera illa de cases començant per la part de dalt. I abans de la baixada que porta a la Plaça de Crist Rei, s’hi han establert cinc negocis més.
Tot i això, la immigració xinesa no ha arribat a les cotes que presenta a Sudamèrica, on ja existeixen famílies de vàries generacions orientals (no tan sols de la Xina). Serà aquest el futur del col·lectiu xinès a nivell català i espanyol, el d’establir-se per quedar-s’hi?
En ocasions, la immigració és la última carta que han de jugar algunes famílies per tal de sobreviure. Però un cop s’arriba al país de destinació, el lloc on començar una nova vida amb nous objectius, la integració pot esdevenir dificultosa per a alguns grups concrets, depenent de l’adaptació al nou destí i de les condicions de vida.
Per sort, no tot és complicat i si apareixen iniciatives que ajudin a trobar la cohesió entre diferents races, cultures i persones, aquesta por a la immigració pot disminuir-se, fet que farà que l’immigrant es senti com si fos a casa seva.
Aquesta va ser una de les premisses que va tenir en compte Moctar Thera, creador del Mundial Intercultural. Aquest immigrant senegalès va fundar el torneig l’any 2004, amb l’ànim de crear un espai on els immigrants poguessin integrar-se en la vida manresana a través de l’esport.
El Mundial va ampliant el seu repertori d’equips representats i la seva presència any rere any, ja que en aquesta edició no només hi jugaran equips masculins, sinó que també hi haurà una categoria femenina i una altra pels més veterans.
Sota l’organització de l’Associació de Senegalesos del Bages i de l’Associació Llatinoamericana 10 de Març, el torneig es disputa al Nou Estadi del Congost i compta amb la presència de Mercè Rosich, regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa. Rosich destaca que el Mundialet és «un punt de trobada, que espero que integri els col·lectius de nouvinguts que vénen a la nostra ciutat».
L’edició del 2014 es celebrarà a partir del 28 de juny i en ella es commemorarà el desè aniversari de la celebració del torneig. En ella, dotze equips de diferents països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina (a més d’un combinat català) jugaran per a guanyar el trofeu, però sobretot per a passar-s’ho bé i buscar una nova finestra per a la convivència multicultural a la capital del Bages.
Els immigrants que intenten saltar les tanques de Ceuta o de Melilla han de preparar-se no tan sols per a l’esforç que això suposa sinó per a les possibles conseqüències dels seus actes. Tot i això, no tots els que aconsegueixen arribar a Espanya ho fan amb una càrrega al seu estómac.
Astan Traore va creuar la tanca de Melilla el passat dimarts, convertint-se ne la segona dona que passa aquesta tanca, ja que al mes de gener ho va aconseguir una noia del Camerun que assegurava ser menor d’edat. A més, es dóna la circumstància que Traore està embarassada i ha hagut de ser ingressada a l’Hospital Comarcal de la ciutat autònoma.
Traore és de Mali i ha pogut traspassar la triple tanca en busca de treball i d’una nova vida, igual que la majoria d’immigrants que passen per sobre de la tanca de Melilla.
“L’únic que vull aconseguir és treballar, ser lliure”, diu una Traore esgotada que vol donar a conèixer el seu cas, i que alhora busca una feina que l’ajudi a guanyar-se la vida de forma més digna i segura que al seu país d’origen.
En aquests últims mesos hem pogut observar que el racisme dintre del món de l’esport torna a estar a l’alça desprès de veure l’increment de casos que han passat en aquest curt temps, dels quals n’hi ha uns quants que els podem considerar força greus gràcies a ressò que han obtingut aquests cassos per les xarxes socials i la implicació d’aquestes en alguns d’aquests casos.
#todossomosmacacos
Durant el transcurs de la 35a jornada de lliga, en el partit que enfrontava el Vila-real i el Barça, es va poder observar com li llençaven un plàtan al jugador blaugrana Dani Alves abans que aquest pogués treure un corner. Alves, va agafar el plàtan i se’l va menjar allà mateix abans de continuar amb el corner.
Al dia següent el jugador del barça Neymar Jr. va pujar una foto al seu compte de Twitter conjuntament amb el seu fill on els dos sortien menjant un plàtan. Aquesta fotografia va començar la campanya antiracisme #todossomosmacacos a la qual es van sumar diverses personalitats d’arreu del món.
L’autor del fet, que era un entrenador de les categories inferiors del Vila-reial, va ser detingut per la policia en el moment dels fets i se li ha prohibit toronar a entrar a l’estadi de El Madrigal i se li ha retirat el carnet de soci del club. A més, la federació espanyola ha multat el Vila-reial amb 12.000 euros.
Dues setmanes més tard, vam poder veure una imatge similar a Itàlia durant el partit Atalanta – Milan, quan al jugador milanista Constance li van llençar dos plàtans i un ganivet. Alguns jugadors del Milan van reaccionar al fet aplaudint irònicament cap a la graderia d’on van llençar aquests plàtans.
Tuits antisemites a la final de l’Eurolliga
Durant la final de l’Eurolliga d’aquesta temporada en que es van enfrontar el Reial Madrid i el Maccabi de Tel Aviv va acabar amb victòria per al conjunt israelià per 86 – 98 desprès d’una prorroga. Al final del partit, van començar a córrer per Twitter tot de pilades racistes escrites per seguidors del Madrid en els quals s’insultava al poble jueu.
Les principals caomuinitats jueves de Catalunya s’han unit per presentar una demanda per més de 17.500 tuits i retuits al Fiscal especial del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, situat a la Ciutat de la Justícia. Enllaç a la demanda.
Cal destacar, que només tres dels tretze jugadors de la plantilla del Maccabi són nascuts a Israel, i la xifra puja a set jugadors israelians si contem a quatre Nord-Americans que tenen la doble nacionalitat.
Perdre el treball per fer el mico
Durant el partit Llagostera – Racing de Santander de promoció d’ascens a 2a divisió, el jugador Mahmadou Koné va haver de suportar com una aficionada es dedicava a imitar un mico quan aquest tenia la pilota i passava a prop d’ella. Amb el que no comptava aquesta dona, es que acabaria apareixent per televisió el seu gest en un partit que estava sent emes en directe pel canal Esport3. A aquesta dona li ha estat prohibida de per vida l’entrada al camp del Llagostera, i a més a més, ha estat despatxada de la seva feina en el Museu del FC Barcelona per haver infringit el codi ètic que el club havia establert l’any 2010.
“No portis negres als meus partits”
Donald Sterling, propietari de la franquícia de Los Angeles Clippers de la NBA, desprès que la seva parella penges una foto seva a instagram amb l’exjugador i llegenda dels Lakers Magic Johnson, li va dir les següents paraules a la seva parella: “Em molesta molt que difonguis que t’estàs relacionant amb gent negra. Has de fer-ho? Pots dormir amb ells. Pots portar-los aquí. Pots fer el que vulguis. El poc que et demano es que no ho promocionis, que no els portis als meus partits, que no els portis al pavelló”.
La fotografia de la polèmica
A continuació, Sterling va continuar referint-se al tema amb la següent frase: “No posis a Magic allà, a Instagram, per a que el món ho vegi i desprès hagin de trucar-me. I no el portis als meus partits. Perquè et fas fotos amb minories?”
Les reaccions no es van fer esperar i Sterling va començar a rebre critiques de tots els sectors de la NBA i de fora, amb grans figures com Kobe Bryant, Lebron James, Saquille O’Neal o Doc Rivers demanant a la lliga que li posessin una sanció exemplar. Fins i tot els jugadors van decidir sortir a fer l’escalfament d’un dels partits del play-off pel títol amb les samarretes del reves per a que no es veies el logotip de l’equip i totes les cintes, mitjons, canelleres i altres proteccions de color negre.
A més, coincideix de que Los Angeles Clippers aquesta temporada ha estat l’equip amb més jugadors de raça negre, i que la parella del senyor Sterling és d’origen mexica i amb la pell fosca. I ja tenia antecedents relacionats amb el racisme relacionats amb no voler llogar pisos a afroamericans i hispans, fet pel qual va ser jutjat i condemnat l’any 2009) i per discriminació amb el barri coreà de la ciutat de Los Angeles (demandat a l’any 2006 pel Departament de Justícia).
Fa poc, Mark Cuban, propietari de la franquícia dels Dallas Maverics, va sorprendre amb unes declaracions semblants: “Si vaig caminant per carrer i em trobo amb un negre amb dessuadora que ve cap a mi, automàticament canvio de vorera”.
Podríem considerar que les diverses campanyes ant-racisme que duen a terme algunes organitzacions com la UEFA (Respect) o l’NBA (We Are One)han servit per conscienciar la gent sobre aquests fets, però podem dir que no es pot dir que siguin un èxit total, ja que encara ens trobem aquest tipus de fets dintre de diferents camps i pavellons on hi ha esportistes de totes les races i colors. S’ha d’intentar acabar amb aquest acte per tal de que les futures generacions d’esportistes puguin competir i divertir-se sense tenir ningú que els estigui insultant només per tenir la pell d’un altre color o per tenir una creença diferent.
23 d’Abril, Manresa. Tot caminant pel Passeig Pere III podem observar botigues de roses i llibres a les dues bandes. Des de les llibreries més importants de la ciutat fins a petites parades d’associacions que venen roses i busquen fer una mica de publicitat de les seves activitats. Tot passejant, podem trobar parades de diverses escoles, on els nens intenten vendre roses, però no tots aquests nens són nascuts aquí, podem observar nens d’altres parts del món que també viuen a la ciutat, i que amb tota la il·lusió del món intenten fer-ho millor possible. Més enllà en una altre parada, podem observar com una parella xinesa li compra un llibre al seu fill petit. A la plaça de Crist Rei, trobem una petita parada on venen música Inca i hi ha un home tocant la flauta travessera, mentres una mica més amunt veiem a un parell de nens africans com li regalen a la seva mare unes roses que sembla que han fet durant aquell dia a l’escola. En una altre part del passeig podem veure una parada d’una associació musulmana on venen roses i catalans que les compren.
Sense cap dubte Sant Jordi és una gran festa a la ciutat de Manresa, i la implicació dels immigrants ajuda a que tot tipus de gent pugui gaudir d’aquest gran dia.
Autor: David Àvila
Mentides per tombar mentides. El barri del Remei de Vic ha conclòs el primer taller de teatre antirumors que ha organitzat l’Associació del Barri del Remei amb la col•laboració de ‘Unitat contra el Feixisme i el racisme a Osona’ i el ‘Pla de Desenvolupament Comunitari del Remei’ i sota la coordinació de La Xixa Teatre.
En aquest taller hi ha participat més de trenta persones, i s’ha intentat explicar, tombar i narrar d’una manera entretinguda alguns dels rumors que han recaigut sobre els immigrants i que s’han escampat com una taca d’oli a la capital de la comarca d’Osona.
Una de les característiques principals ha estat que la majoria dels participants debutaven en el món del teatre i fins i tot alguns d’ells eren immigrants. Això ha comportat que els propis actors hagin hagut d’interpretar fets amb els que s’han pogut veure representats, com és el fet de ser acusats d’algun delicte pel simple fet de ser immigrants
Les representacions s’han portat a terme a l’Espai ETC de Vic com són el vestíbul, el bar o els passadissos de l’auditori ja que s’ha intentat trencar l’escenari habitual per donar més veracitat al que s’estava explicant.
Aquest projecte va néixer al 2013, quan el barri va rebre una subvenció de l’Ajuntament de Vic on hi ha Plataforma per Catalunya. D’aquesta manera, s’ha pretès utilitzar els diners per pal•liar el mal que ha fet el partit que fins fa relativament poc dirigia Josep Anglada.
El Teatre contra la Rumorologia està valorant donar continuïtat a aquest projecte, a més de mostrar el seu espectacle als diversos esdeveniments de la comarca d’Osona. A més, aquesta entitat ha volgut donar més identitat, fent-se més present a xarxes socials com ‘Facebook’.
QUAN LA MÚSICA I EL CINEMA ENS FAN REMOURE ELS SENTIMENTS
Autor: David Àvila
La música i el cinema sempre han posat la mirada a tots els problemes que els envolten. Diversos autors han volgut posar el seu gra de sorra per lluitar contra les diverses injustícies i la immigració no n’ha estat una excepció.
A continuació, podeu llegir la història de tot un seguit de cançons de diferents grups, de diferents estils musicals que amb els seus treballs ens han volgut conscienciar d’aquesta problemàtica.
RICARDO ARJONA: “LOS MOJADOS”
Ricardo Arjona és un dels músics que sempre ha estat molt compromès amb tots els problemes i fets que l’envolten. És de Guatemala i en l’any 2006 va treure un senzill “Mojado” on feia referència als “indocumentats”, (terme amb el que es fa referència en la cançó), persones que creuen il•legalment la frontera per entrar als Estats Units a la recerca d’una vida millor, deixant-ho tot enrere, fins i tot la família. Se’ls coneix com “wetbacks”, espatlles mullades, ja que alguns d’ells per entrar a Amèrica ho havien de fer a través del Rio Bravo, encara que per fer-ho, si juguessin la pròpia vida.
Ricardo Arjona, en una entrevista al programa “Confesiones desde dentro” l’any 2006 explica que va composar aquest tema perquè volia que la gent sàpigues, o que no s’oblidés, la problemàtica que estava existint sobre la gent que ha de creuar la frontera de Mèxic cap als Estats Units. En aquesta peça, a més de denunciar la precarietat laboral amb la que estan sotmesos els immigrants, denuncia la hipocresia de molts americans que afirmen que els indocumentats, els estan invadint, quan en els Estats Units la majoria de la població és gent vinguda d’altres països. Arjona, denuncia tot el que està passant als Estats Units amb la immigració però no cal anar fins al país de l’oncle Sam per veure que molt a prop de casa també podem veure que estan passant aquestes injustícies. A més, Ricardo Arjona coniex de primera mà la problemàtica de “los mojados”, ja que ell mateix ho va ser quan se’n va anar de Guatemala a Mèxic. https://www.youtube.com/watch?v=br4oP8xA5NQ (A partir del minut 30)
Calle 13: “Pal Norte”
Calle 13 és un duo de Puerto Rico especialitzat en l’estil reggaetton. Són la banda de música urbana amb més premis Grammy, n’ha guanyat uns 12 premis Grammy, 10 d’aquests en l’apartat llatí. La cançó “Pal Norte”, feta l’any 2007, fa referència a les persones que viatgen a altres països sense “visa”, on milers de llatinoamericans creuen la frontera per anar als Estats Units. El tema vol mostrat tots els entrebancs que han de passar aquestes persones per aconseguir un tipus de vida molt millor.
Aquest grup liderat per René Pérez sempre ha estat molt compromès amb la realitat que l’envolta, i tot i la seva fama, segueix conscienciant sobre tot tipus de problemàtiques com la de la immigració. A Continuació teniu unes declaracions que va fer el líder del grup Calle 13 en una Roda de premsa a Mèxic
José Manuel Arturo Tomás Ortega Chao “Manu Chao” és un conegut cantautor francès de descendència espanyola. Va iniciar la seva carrera tocant pels carrers de París. Aquest autor és conegut per la seva lluita social, per carregar contra les injustícies polítiques i ser un dels defensors del moviment 15-M. Amb el tema “Clandestino” de l’any 1998, Manu Chao reflectia la problemàtica dels immigrants il•legals, tots els perills que han de passar a l’hora de creuar les fronteres de manera il•legal i sobretot critica com els tractem la societat, la marginació i la discriminació que els envolta.
Manu Chao sempre ha estat una veu molt important en defensa dels drets humans i fins i tot va ser una de les cares conegudes que va recolzar el moviment del 15-M. En una roda de premsa a Nova York, l’artista parla sobre la problemàtica de la immigració, on denuncia la hipocresia d’Europa i d’Estats Units on afirma que “alguns països que diuen que volen lluitar contra la immigració clandestina, però a la vegada, aquests països es nodreixen de la immigració clandestina”
Aquest grup de música malagueny es va donar a conèixer amb un nou estil de música denominat ‘Flamenco Chill’ on es barreja aquest estil de música andalús amb la música electrònica més relaxant. L’any 2007 amb el tema ‘Papeles Mojados” aquesta banda va voler mostrar a la societat, la problemàtica dels immigrants que arriben a l’Estat de forma il•legal, ens volen fer entendre i que comprenguem els motius perquè venen i es juguen la vida.
La Mari, la vocalista i líder d’aquest grup malagueny va explicar en una entrevista a un concert, que amb Chambao van decidir escriure aquest tema perquè és una realitat que l’envolta, ja que ella és d’Andalusia, una terra on la problemàtica de la immigració està a flor de pell.
Una de les bandes més conegudes del rock espanyol durant els anys 90. Aquest grup, que va adoptar el nom d’una coneguda marca de tabac amb el mateix nom, sempre ha estat molt compromès amb els diferents problemes socials que han passat al país i la immigració n’ha estat un d’ells. La cançó ‘El emigrante’ de l’any 1986, varen voler reflectir la situació dels immigrants. Aquest tema, tot i que gairebé està a punt de fer 30 anys continua sent de plena vigència. Jesús Cifuentes, líder del grup en una entrevista pel digital “enclaverevista” a més de valorar la vigència d’alguns dels seus temes, critica la política de la pena de mort dels Estats Units, assegurant que aquest càstig no se’l mereix ni el mateix Ossama Bin Laden.
El món del setè art també ha volgut obrir la finestra i reflectir per a tot el qui ho vulgui veure tots els problemes que està patint la immigració. L’oci és una bona eina per a més d’evadir-nos, ens pot fer conscienciar de tot el que ens està passant. A continuació, teniu algunes pel•lícules que han reflectit d’una manera o una altra la història de la immigració:
Balseros (Carles Bosch, 2003)
Aquest documental dirigit per Carles Bosch i Josep Maria Domènech va voler mostrar un dels fets històrics que més rius de tinta va fer córrer durant l’any 2002. Un equip de reporters de Televisió de Catalunya va voler mostrar la història de set cubans i la seva arriscada aventura per anar des de Cuba als Estats Units. Un temps després el mateix equip va voler localitzar aquelles mateixes persones, per reflectir quina sort havien tingut a l’hora de travessar amb les pateres i quina havia estat la seva sort als Estats Units. Aquesta producció va rebre diversos premis i una nominació als Òscars com a millor documental en l’any 2003. A continuació teniu un reportatge que va realitzar TV3 sobre el pas de ‘Balseros’ a la cerimònia dels ÒSCARS de fa 10 anys, a més del trailer d’aquesta producció.
Un dels directors més reconeguts de la gran pantalla, Steven Spielberg, va dedicar un dels seus treballs, “Amistad”, a parlar sobre els negres i la esclavitud. La trama ens remet a l’any 1939, quan 53 esclaus negres que anaven dins del vaixell “La Amistad” es van amotinar agafant el poder del vaixell a les costes de Cuba per intentar tornar a l’Àfrica. La sort però no els va jugar a favor i van ser detinguts per les tropes americanes. Una gran producció èpica que li va comportar al cineasta 4 nominacions als Globus d’Or o unes altres 4 nominacions als Oscars.
Dirigida per Rodrigo Sepúlveda i amb la participació d’actors com Jaime Vadell, Amparo Noguera, Luis Gnecco o Cecilia Roth. Aquest film, ens explica la història d’en Juan, un fugitiu que s’escapa de la policia en un camió ple d’immigrants i il•legals que va de Mèxic a Nova York. Durant el trajecte coneixerà a en Pedro, el fill d’un ric empresari. Un film que va voler reflectir la realitat dels immigrants de sud-americà i que va fer omplir les vitrines de l’equip de producció amb diversos premis com el de millor actor al Festival de cinema de Cartagena o fins i tot va ser seleccionat als Òscars com a millor pel•lícula estrangera l’any 2007.
El cinema espanyol també va voler reflectir el problema de la immigració, però en aquest cas posant el focus d’atenció en els emigrants, els espanyols que van marxar a Suïssa, quan l’any 1960 s’estava reorganitzant la indústria i molts obrers van ser acomiadats. En Martín, paper interpretat per Carlos Iglesias, va decidir marxar a fora a la recerca d’una vida millor. Dirigida pel propi Carlos Iglesias, aquesta producció va voler fer un retrat d’uns fets que van afectar a una part de la societat espanyola.
És un dels grans clàssics del cinema americà. Pel•lícula dirigida per John Ford l’any 1940, ens explica la història d’en Tom, que torna a casa després de complir condemna, veu que és expulsat de les seves terres. Per buscar una manera de poder sobreviure, tota la família decideix emprendre un viatge cap a Califòrnia, la que és considerada com la terra promesa. Aquest film de John Ford, centrat en el context històric de la Gran Depressió, a més d’acostar a un nombrós grup de persones a les sales de cinema de la època, va fer que s’emportés un parell d’estatuetes el de millor director i el de millor actriu secundària per Jane Darwell.
El setè art i la música no només han servit per formar part de la banda sonora de moltes persones, sinó que també ha volgut mostrar el seu rebuig envers al situació que pateixen els immigrants.
GRAN ÈXIT DE LA FESTA DE LA INTERCULTURALITAT DEL CASAL CLARET
Autor: David Àvila
Un dia rodó, amenaçava pluja, però fins i tot els astres perquè no plogués i es van conjurar perquè la Festa anual del Casal Claret fos tot un èxit. Aquest acte, que enguany celebra la seva 7ena edició, va tenir una gran afluència de públic durant les més de 6 hores que va durar la festa en el carrer Antoni Gaudí de Vic.
Cortesia: Casal Claret
El Casal Claret és una entitat sense ànim de lucre i la majoria dels que hi participen són voluntaris. Va ser fundada l’any 1982 pels Claretians Miquel Peix i Joan Font. En un principi, treballava amb els joves i adolescents de la ciutat. A partir de l’any 1998, l’associació va fer un canvi de rumb i va decidir a obrir-se a treballar per ajudar a les persones amb risc d’exclusió social i donar a conèixer les activitats d’interculturalitat.
L’acte, tot i que començava a les 14h amb un dinar popular. Unes hores abans, a la cuina del Casal un grup d’unes 10 dones van treballar per preparar el dinar (Kus-kus i un arròs típic del Senegal anomenat ‘Xepo’).
Cortesia: Casal Claret
Cortesia: Casal Claret
Cortesia: Casal Claret
Verdaguer, explica que possiblement el Casal Claret tingui pèrdues, però que aquesta festa es fa perquè es pugui donar a conèixer la entitat i que pugui participar el màxim de gent tant de la ciutat de Vic com de la comarca d’Osona. A més, Laura Verdaguer explica que aquest tipus d’actes són molt positius perquè ajuden a fer un lligam més fort i es dóna a conèixer a tothom qui ho vulgui saber tota la feina que estan fent.
Cortesia: Casal Claret
A la tarda, es van fer diversos jocs populars com castells inflables pels més menuts, un petit bingo i paradetes informatives tan de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) com del Casal Claret.
Cortesia: Casal Claret
També hi va haver una oportunitat per cremar el menjar, fent un dels balls de moda “Zumba”. A les 18h de la tarda, va ser el torn pel taller de teatre antirumors de Vic, on dues veïnes fictícies de la capital de la comarca d’Osona plantejaven un hipotètic cas de racisme en un bloc de pisos. L’anècdota va sorgir amb la participació voluntària d’en Moha, un nen d’uns 9 anys que va rebatre amb força gràcia (I amb molta raó) que el què hauria de fer la veïna racista és obrir més la ment i conèixer la realitat que l’envolta.
Cortesia: Casal Claret
L’acte es va concloure amb el concert de “Tremendamente” de l’osonenc Dani Rifà. Amb aquest final de festa, els veïns de Vic van tenir una bona oportunitat per conèixer-se entre ells i conèixer de més a prop les diferents cultures i realitats que ens envolten a tots plegats.
El Mundial va ampliant el seu repertori d’equips representats i la seva presència any rere any, ja que en aquesta edició no només hi jugaran equips masculins, sinó que també hi haurà una categoria femenina i una altra pels més veterans.
Immigració i Diversitat 