Archivo de la etiqueta: Héctor Sagués

L’afluència d’immigrants xinesos augmenta

Cada cop més i sense aturada imminent. Així és com vénen els immigrants xinesos a Catalunya. L’augment de negocis de “tot a 1 euro” no és l’únic indicatiu. La gran majoria estableixen el seu propi negoci i comencen a explotar el que tenen a base d’horaris flexibles i preus molt baixos.

A més, el nou model de negoci xinès ha patit variacions. El famós “tot a 1 euro” no és l’únic tipus de botiga que obren els xinesos avui dia. També s’han aventurat a obrir negocis de roba i de varietats, que atrauen al consumidor pels seus baixos preus i per la seva bona aparença (ja no val una gerra trencada).

Així es pot comprovar en els carrers d’una ciutat cèntrica i poblada com és Manresa. Al Passeig Pere III, el carrer que travessa l’artèria de la ciutat, es poden veure tres negocis d’immigrants xinesos a la primera illa de cases començant per la part de dalt. I abans de la baixada que porta a la Plaça de Crist Rei, s’hi han establert cinc negocis més.

Tot i això, la immigració xinesa no ha arribat a les cotes que presenta a Sudamèrica, on ja existeixen famílies de vàries generacions orientals (no tan sols de la Xina). Serà aquest el futur del col·lectiu xinès a nivell català i espanyol, el d’establir-se per quedar-s’hi?

Anuncios

El Mundialet Intercultural es celebra de nou a Manresa

En ocasions, la immigració és la última carta que han de jugar algunes famílies per tal de sobreviure. Però un cop s’arriba al país de destinació, el lloc on començar una nova vida amb nous objectius, la integració pot esdevenir dificultosa per a alguns grups concrets, depenent de l’adaptació al nou destí i de les condicions de vida.

Per sort, no tot és complicat i si apareixen iniciatives que ajudin a trobar la cohesió entre diferents races, cultures i persones, aquesta por a la immigració pot disminuir-se, fet que farà que l’immigrant es senti com si fos a casa seva.

Aquesta va ser una de les premisses que va tenir en compte Moctar Thera, creador del Mundial Intercultural. Aquest immigrant senegalès va fundar el torneig l’any 2004, amb l’ànim de crear un espai on els immigrants poguessin integrar-se en la vida manresana a través de l’esport.

El Mundial va ampliant el seu repertori d’equips representats i la seva presència any rere any, ja que en aquesta edició no només hi jugaran equips masculins, sinó que també hi haurà una categoria femenina i una altra pels més veterans.

Sota l’organització de l’Associació de Senegalesos del Bages i de l’Associació Llatinoamericana 10 de Març, el torneig es disputa al Nou Estadi del Congost i compta amb la presència de Mercè Rosich, regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa. Rosich destaca que el Mundialet és “un punt de trobada, que espero que integri els col·lectius de nouvinguts que vénen a la nostra ciutat”.

L’edició del 2014 es celebrarà a partir del 28 de juny i en ella es commemorarà el desè aniversari de la celebració del torneig. En ella, dotze equips de diferents països de l’Àfrica i d’Amèrica Llatina (a més d’un combinat català) jugaran per a guanyar el trofeu, però sobretot per a passar-s’ho bé i buscar una nova finestra per a la convivència multicultural a la capital del Bages.

Els somnis també són femenins

Els immigrants que intenten saltar les tanques de Ceuta o de Melilla han de preparar-se no tan sols per a l’esforç que això suposa sinó per a les possibles conseqüències dels seus actes. Tot i això, no tots els que aconsegueixen arribar a Espanya ho fan amb una càrrega al seu estómac.

Astan Traore va creuar la tanca de Melilla el passat dimarts, convertint-se ne la segona dona que passa aquesta tanca, ja que al mes de gener ho va aconseguir una noia del Camerun que assegurava ser menor d’edat. A més, es dóna la circumstància que Traore està embarassada i ha hagut de ser ingressada a l’Hospital Comarcal de la ciutat autònoma.

Traore és de Mali i ha pogut traspassar la triple tanca en busca de treball i d’una nova vida, igual que la majoria d’immigrants que passen per sobre de la tanca de Melilla.

“L’únic que vull aconseguir és treballar, ser lliure”, diu una Traore esgotada que vol donar a conèixer el seu cas, i que alhora busca una feina que l’ajudi a guanyar-se la vida de forma més digna i segura que al seu país d’origen.

Breu història del racisme

El racisme és el conjunt de pràctiques d’un grup que s’atribueix unes qualitats superiors pel fet de compartir una sèrie d’arguments, capacitats o punts en comú. Tot aquell que no posseeixi aquestes qualitats és automàticament inferior. Amb aquest definició s’entra en un dels termes més cruels i polèmics històricament parlant.

Fets com la segregació racial, l’Holocaust nazi, l’apartheid a Sud-àfrica o la neteja ètnica a la Unió Soviètica són només alguns dels episodis més coneguts, una part del puzzle del racisme a nivell mundial. El racisme encara és bastant implantat en la societat del segle XXI, tot i que de manera més dissimulada que en èpoques anteriors.

Però és que si hem de remuntar-nos als inicis del racisme, hauríem de buscar dins la Bíblia fins i tot, ja que molts textos escrits en ella van ser emprats amb posterioritat per a justificar els crims colonials, la neteja de sang i el sistema de castes que els colonitzadors espanyols van dur a terme a Amèrica.

L’Imperi Espanyol va ser un dels primers a gran escala que va instaurar una política de la por per a justificar l’aniquilació de totes les persones que no fossin de raça blanca. No tan sols a les colònies, sinó també al propi territori. L’antisemitisme i l’expulsió de jueus, gitanos i moriscos durant l’Edat Mitjana va suposar un punt i apart en la relació entre Espanya i aquests col·lectius d’immigrants. Però no sols de races i de colors viu qui no accepta les influències alienes.

No només existeixen els racismes relacionats amb el color de la pell o amb la condició ciutadana d’uns i d’altres. Per exemple, existeix el racisme ideològic, que la política també ha fomentat en aquest país, amb acusacions mútues entre nacionalistes espanyols i nacionalistes regionals (generalment catalans, bascos o gallecs).

Els nacionalistes espanyols defensen la unitat de la pàtria i donen suport a la Constitució de 1978 al peu de la lletra, mentre que els nacionalistes regionals no es consideren nacionalistes però ataquen al gran monstre nacionalista espanyol.

Tant des d’una banda com des d’una altra, existeix un menyspreu en tot allò que diu l’anomenada “competència”, fet que acaba derivant en possibles derives racistes o xenòfobes respecte al rival i en l’ensalçament de la cultura pròpia.

Les teories de la conspiració també apunten a l’existència d’un racisme ocult, que no s’exhibeix mitjançant actes violents sinó per mitjà de pràctiques concretes en les que s’aïlla a una persona o a un grup sense motiu aparent.

En conclusió, cal dir que el racisme no és un fenomen aïllat, només ha canviat el seu mètode de difusió, i entra en la ment de la persona/ votant de forma més subtil. Tot i que l’estratègia política difereix molt de la emprada després de la Segona Guerra Mundial, la por a l’exterior i a la persona que ve d’un altre país continua implantada i no serà fàcil d’eradicar.

Immigració i informació

La desigualtat racial és un problema dissimulat que no s’ha acabat de tractar mai, tot i els avenços i la igualtat en els drets realitzats en els últims 50 anys. Però tot i que en l’actualitat la presa de decisions de la gent de color és major i no estranya en absolut veure diversitat cultural als pobles o a les ciutats, el camí no ha acabat.

Avui dia, existeix un nou tipus de “racisme” que no té res a veure amb el fet d’ignorar una persona que sigui d’una altra raça si passa pel carrer del costat, ni tampoc té a veure amb l’existència d’unes lleis per a uns i unes lleis per a d’altres. En l’actualitat, el més innovador és el racisme informatiu, és a dir, el tractament de la informació respecte el col·lectiu d’immigrants que viuen al país i la quantitat d’ocasions en les que surten a les principals capçaleres.

Els mitjans de comunicació tenen molt a veure en aquesta nova corrent. Els immigrants tenen una menor aparició dins els informatius i les notícies generalistes respecte al tant per cent de la població que representen. En ocasions no se’ls considera per a donar la seva versió del fet i depenent del seu origen i sexe poden aparèixer encara menys als informatius, sinó es tracta de casos on la pròpia immigració sigui el tema principal de conversa.

Cal vigilar amb el tractament que es dona als diferents col·lectius d’immigrants, ja que alguns mitjans acostumen a relacionar aquests col·lectius amb la delinqüència i altres problemes que hi puguin haver (sanitat, educació…), fent-los culpables abans d’hora. En moltes ocasions no hi ha dates comprovades o existeix una gran desinformació sobre el tema, que pot dur als autòctons a desconfiar d’aquests immigrants i a acabar creant plataformes contràries a la immigració, com és el cas del partit polític Plataforma per Catalunya (PxC).

Un altre fet important és que les notícies que acostumen a aparèixer als diaris i als informatius sobre els col·lectius immigrants, solen tractar els problemes que aquests provoquen en la població autòctona. També existeix alguna mania, ja que a alguns  col·lectius se’ls jutja en base a un delicte concret: els sud-americans estan associats al tràfic de drogues i la gent de l’est d’Europa, al negoci de la prostitució.

L’ús de termes com “mà d’obra furtiva” o “immigració il·legal” ja denota una certa oposició a aquests col·lectius. Fins i tot l’ús del “nosaltres” en defensa de la població local en contraposició a l’“ells” dels immigrants ja dóna una visió tergiversada de la realitat, que deixa a aquests immigrants en un mal lloc. I ja no parlem de la “invasió” que alguns mitjans sensacionalistes utilitzen per a descriure les corrents migratòries.

També existeix una “discriminació” informativa dins els col·lectius d’immigrants arrelats a Catalunya, ja que els llatinoamericans i els asiàtics (en especial els xinesos) són els grups que més quota de pantalla s’emporten a la televisió. Per contra, qui menys destaca són les persones procedents de l’Àfrica i del Magrib. I fins i tot, hi ha una corrent de victimisme entorn a aquests immigrants, que són presentats en un paper més dèbil i llastimós.

Aquest nou tipus de “racisme” es veu en les converses quotidianes, i alguns partits polítics poden aprofitar aquestes situacions (arribades massives, grups descontrolats, falta de treball…) per inculcar un missatge populista en les multituds i així obtenir més vots, en unes pràctiques discriminatòries que formen part de les estratègies polítiques.

Per tant, la conclusió bàsica és que la immigració no es complementa amb la informació, almenys amb la informació veraç i imparcial en tots els casos. Aquest racisme mediàtic, tant subtil com eficaç, entra dins l’imaginari col·lectiu i s’acaba instaurant a les capes socials, fet que provoca una cert aversió cap al col·lectiu immigrant.

Webgrafia

http://inadi.gob.ar/promocion-y-desarrollo/publicaciones/documentos-tematicos/racismo-hacia-una-argentina-intercultural/que-es-el-racismo/

http://www.elpotosi.net/2011/0605/40.php

http://www.cinu.mx/temas/derechos-humanos/temas-de-derechos-humanos/

http://www.sodepaz.org/construyendolapaz/Construyendo%20la%20paz/Racismo%20y%20Xenofobia.html