Archivo de la etiqueta: Entrevista

Hablando del proceso independentista con Alejandra Vela.

Alejandra Vela es miembro del colectivo argentino de la ciudad de Barcelona, i residente en Cataluña des de el año 2007 

¿Como estás viviendo el crecimiento del independentismo en la sociedad catalana?  

Des de que llegue a Cataluña hará unos 7 años, la gente ha empezado a hablar más de independencia y a preocuparse más por ella. Es normal. En tiempos de crisis económica y política se buscan alternativas para cambiar la situación de un país.

¿Qué opinión tienes  respecto el proceso de autodeterminación catalán?

Es un proceso muy interesante si se mira des de un punto de vista ajeno a la movilización política i des de un punto de vista neutral. Es curioso ver como los partidos políticos se disputan el voto inmigrante i como los intentan convencer a favor o en contra de la independencia de Cataluña.

¿Estás a favor o en contra de la celebración de la consulta?

Yo personalmente estoy de acuerdo con la celebración de la consulta. Los catalanes i ciudadanos de Cataluña tienen el derecho de expresar sus opiniones al respecto, independientemente del resultado que salga del referéndum. La voluntad de un pueblo no se puede negar así como así, se debe de conocer la voluntad de la gente. Si se da el caso de que sale el si, se habrá demostrado que la mayoría de la gente quiere de verdad la independencia. Si sale que no pues se vera que la gente quiere quedar-se con España.

¿Te implicas en este proceso?

Yo personalmente no me implico en este proceso, pero lo respeto i respeto que la gente quiera un país independiente, pero no, no me implico en este proyecto.

¿Si finalmente Cataluña se independizara, crees que te afectaría? ¿De qué manera?

Si, estoy completamente segura de que las cosas van a cambiar si Cataluña se independiza de España. Por ejemplo, los tramites de conseguir la nacionalidad española pueden verse afectados por una retención de estos por parte del gobierno español. También podría ser que nuestros gobiernos no reconocieran a Cataluña como país i tuviéramos que irnos todos. Es muy difícil saber que va a pasar. Lo mas importante hoy en día es informar a la personas de lo que se propone hacer con la independencia y como se propone hacer-lo. Una vez tengamos un si o un no ya nos preocuparemos de lo que pueda pasar.

Anuncios

“L’extrema dreta practica una política de barra de bar”

180227eJordi Perales, de 36 anys i natural de la Garriga és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és regidor a l’ajuntament de La Garriga i Tinent d’Alcalde. Perales pertany al grup polític Acord Independentista i és militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.  

És lícit que el govern espanyol posés les fulles a la reixa que limita la frontera? 

No és lícit ni les fulles, ni la mateixa barrera. Estem en un món globalitzat on la immigració és un fenomen que succeeix constantment i en els fenòmens de la tanca, que per molt que ens diguin, són ultraminoritaris, és a dir que 300 persones intentin accedir a Melilla no és res davant dels centenars de milers de persones que entren cada dia a l’estat espanyol a través d’aeroports. Per què tenim aquesta tanca que sembla militar? Crec que és una pura operació de maquillatge del govern espanyol amb conseqüències molt terribles per determinada gent com són talls. Allà no estem aturant res, no estem aturant una onada migratòria de milers i milers de persones, de fet la gent normalment entra per aeroports, per ports, per carretera, pels passos fronterers habituals i això passa cada dia. Hi ha gent que sent il·legal entra igualment per aquestes vies. El major fenomen d’il·legalitat que hi ha a l’Estat espanyol són les persones que amb visats d’estudiants o amb visats de treball temporal es queden aquí. De fet aquesta és la major porta d’entrada de la immigració il·legal. Ni les pasteres, ni els salts de la tanca, ni gent que passa amagada en camions, això és un percentatge ínfim. La gent il·legal que està aquí, la gran majoria, un 80%, ha entrat a Espanya d’altres maneres, sobretot amb visats que no corresponen a residència.

Creu vostè que Espanya necessita una nova regulació en l’àmbit de la immigració?

Crec que els procediments d’expulsió s’han de revisar perquè és veritat que ara mateix no estan ben definits i passen casos que són molt terribles en els Centres d’internament d’estrangers. A Ceuta i a Melilla, els punts d’internament d’estrangers són molt visibles mediàticament però la gran majoria de persones indocumentades que se’ls expulsa passen a través de CIEs sobretot de Barcelona, de Màlaga que són els més importants d’Espanya i també el de Tenerife. El que hi ha a Barcelona és a la Zona Franca i allà tenen a persones detingudes indefinidament, sense cap càrrec a l’espera de ser expulsats. Efectivament això ha de canviar radicalment.

Alhora crec que hi ha d’haver una nova regulació del fenomen de la immigració perquè la immigració és un fenomen molt dinàmic i ara mateix hi ha més gent que marxa que no pas que entra. També s’ha d’estar molt coordinat a nivell de política europea perquè tota la legislació FRONTEX, la legislació que regula les fronteres de tot l’espai europeu i shengen. es va pensar en un moment en què estàvem en una situació determinada. Ara estem en una altra situació, per exemple amb les primaveres àrabs ha augmentat moltíssim el nombre de refugiats que venen de síria o de l’orient mitjà. Nosaltres no acceptem pràcticament a cap d’aquests, per què no? Hauríem de tenir una regulació que permetés l’acollida en certes condicions de refugiats i que després puguin tornar als seus països quan la situació estigui millorable.

És preocupant que països com Suïssa, posin un  nombre màxim d’immigrants que poden accedir al país?

Sí, és preocupant perquè són polítiques a curt termini, són polítiques que responen a una por que existeix i que no es pot negar de que ens vingui algú de fora i ens prengui el que tinguem a aquí. Explotant aquests sentiment, la ultra dreta ha fet que els partits del sistema tendeixin a fer cas d’aquests requisits de curt termini. Sobretot això passa en societats, que al contrari que a aquí, hi ha molt poc atur. Per què crec que això és contrari a la raó tant econòmica com social? Perquè si no deixem entrar immigrants en una societat que cada dia s’envelleix més, on tenim un índex de natalitat hiperbaix i on les dones cada cop tenen fills més tard, què passarà amb això, que de fet ja està passant en tota Europa? Que entre la població que està envellint molt, i és la majoria de la població perquè està arribant a la jubilació el que eren els babyboom, i el joves no cotitzen perquè la majoria està estudiant i no cotitzen fins molt tard; comencen a fer-ho als 25 anys de mitjana a la Unió Europea. Per tant ens trobem que dels 0 als 25 anys tenim una població que no cotitza i dels 65 en endavant tampoc. Tenim dos grups importantíssims que en èpoques de fa trenta anys representaven un 30% de la població però que actualment representen el 50% de la població. Per tant, cada treballador ha de fer-se càrrec d’una altra persona. Això és insostenible, el sistema petarà en algun moment o altre perquè la gent no deixa de jubilar-se i els joves no troben feina i per tant continuen estudiant fins que allarguem molt el període. Què necessitem a aquí? Una entrada de gent que cotitzi i aquests són els immigrants. És necessari per sosteniment mateix del nostre estat del benestar.

Alemanya també s’ha sumat a aquesta moda, i limitarà el permís de residència a sis mesos pels immigrants que no trobin feina en aquest períodes. Europa comença a restringir la llibertat de moviment entre els països que conformen la Unió Europea?

Això és més greu perquè no és només als immigrants extracomunitaris sinó que també s’aplica als immigrants comunitaris.  No només passa a Alemanya sinó que Anglaterra també ho està discutint però a Bèlgica fa aproximadament un 5 o 6 mesos ja han començat processos d’expulsió d’espanyols. El que és gravíssim es que dins mateix de la unió europea això no hagi representat cap mena de problema. És per la por i per l’auge de l’extrema dreta. Crec que l’extrema dreta no se la combat fent cas al que diu sinó explicant les raons per les que creiem que això ha de seguir endavant o no.

L’entrada de partits polítics d’extrema dreta a nivell europeu, preocupa en el futur tractament dels immigrants?

És molt preocupant perquè són grups que pensen molt a curt termini i la política, per sort o per desgracia, és una combinació del curt termini però sobretot del mig i del llarg termini. Hem de pensar més enllà del que ens han escollit i precisament per fer polítiques i per instaurar polítiques has de pensar en una generació. L’extremadreta utilitza molt el curt termini, la por que es té ara de la crisi, que venen a robar els llocs de treball, que venen les persones de cultura islàmica i et vindran a matar o oprimir… que realment no és així. De fet en la cultura islàmica hi ha un procés de modernització molt important que si no els hi donem suport no podran avançar. No pots assenyalar a algú i expulsar-lo, se l’ha d’ajudar.

És molt perillós i a demés no només per això sinó perquè també hem viscut situacions i hem vist on porta l’extrema dreta: 2na Guerra Mundial, per exemple. Aquest no pot ser el model d’Europa i és molt preocupant que amb la crisi la gent tingui por, alhora és normal però el que és més preocupant és que la resposta dels governs no sigui combatre això políticament sinó fer cas de les propostes més extremistes d’aquests grups. Crec que al final se n’adonaran perquè són grups polítics que fan una política de barra de bar. A la barra del bar tot és molt fàcil i pots solucionar els problemes del món en un moment, per exemple expulsant a tothom i quedant només tu. Però quan això ho has de demostrar gestionant, tot es desmunta perquè les coses són més complicades del que es pensaven i aquests grups no saben com respondre-hi. És molt fàcil parlar des d’un lloc que no és de responsabilitat de govern però a la que comencin a tenir responsabilitats se’ls hi acabarà el discurs.

 

Gemma Martínez Martínez