Archivo de la etiqueta: Crónica

El Col·legi d’Advocats de Barcelona adverteix de l’augment del maltractament de la gent gran

El passat 17 de juny coincidint amb el “Dia mundial de la lluita contra l’abús i el maltractament a les persones grans” es va dur a terme un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barceona on s’ha dut a terme una roda de premsa per tal d’avisar sobre el gran augment de maltractaments que hi esta havent en contra d’aquest col·lectiu.

En aquest acte presidit per Rosa Ma. Barberà, vicedegana del Col·legi d’Advocats de Barcelona; M. Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona i Assumpció Roset, Comissionada Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona. En el acte també han col·laborat Mercé Tabueña, presidenta de l’Associació per a la investigació del maltractament a les persones grans (EIMA); Núria Carrera, presidenta del Col·legi de Treball Social; Oriol Alsina, director general  d’Amics de la Gent Gran i Enric Peidró, membre de la junta de  la Federació d’Associacions de la Gent Gran (FATEC).

Els principals tipus de maltractaments que pateixen la gent gran acostumen a ser l’abandonament d’aquests, el maltracte psicològic i el maltractament econòmic sota pressió per part de familiars i coneguts, i en alguns casos fins i tot violència.

 “Tot i que és molt difícil detectar el nombre exacte de maltractaments a les persones grans, la Comissió dels Drets de la Gent Gran de l’ICAB estima que els abusos per motius econòmics ha crescut en els darrers dos anys, ja que les consultes fetes als advocats així ho reflecteixen”, ha explicat Barberà.

A més, per a aquest col·lectiu pot arribar a ser un tabú parlar d’aquest tema amb altre gent per la por que els provoca que aquesta cregui que han estat incapaços d’educar els seus fills de manera correcta

A més, coincidint amb l’acte, el Col·legi d’Advocats de Barcelona va oferir de 10 a 13h, a la seva seu, un Servei d’orientació jurídica exclusiu i gratuït per a persones grans, format per advocats voluntaris de la Comissió dels Drets de la Gent Gran per tal de que aquests poguessin resoldre els seus possibles dubtes sobre el tema.

PRGentGranMaltractaments2014

Anuncios

L’afluència d’immigrants xinesos augmenta

Cada cop més i sense aturada imminent. Així és com vénen els immigrants xinesos a Catalunya. L’augment de negocis de “tot a 1 euro” no és l’únic indicatiu. La gran majoria estableixen el seu propi negoci i comencen a explotar el que tenen a base d’horaris flexibles i preus molt baixos.

A més, el nou model de negoci xinès ha patit variacions. El famós “tot a 1 euro” no és l’únic tipus de botiga que obren els xinesos avui dia. També s’han aventurat a obrir negocis de roba i de varietats, que atrauen al consumidor pels seus baixos preus i per la seva bona aparença (ja no val una gerra trencada).

Així es pot comprovar en els carrers d’una ciutat cèntrica i poblada com és Manresa. Al Passeig Pere III, el carrer que travessa l’artèria de la ciutat, es poden veure tres negocis d’immigrants xinesos a la primera illa de cases començant per la part de dalt. I abans de la baixada que porta a la Plaça de Crist Rei, s’hi han establert cinc negocis més.

Tot i això, la immigració xinesa no ha arribat a les cotes que presenta a Sudamèrica, on ja existeixen famílies de vàries generacions orientals (no tan sols de la Xina). Serà aquest el futur del col·lectiu xinès a nivell català i espanyol, el d’establir-se per quedar-s’hi?

Un Sant Jordi global

23 d’Abril,  Manresa. Tot caminant pel Passeig Pere III podem observar botigues de roses i llibres a les dues bandes. Des de les llibreries més importants de la ciutat fins a petites parades d’associacions que venen roses i busquen fer una mica de publicitat de les seves activitats. Tot passejant, podem trobar parades de diverses escoles, on els nens intenten vendre roses, però no tots aquests nens són nascuts aquí, podem observar nens d’altres parts del món que també viuen a la ciutat, i que amb tota la il·lusió del món intenten fer-ho millor possible. Més enllà en una altre parada, podem observar com una parella xinesa li compra un llibre al seu fill petit. A la plaça de Crist Rei, trobem una petita parada on venen música Inca i hi ha un home tocant la flauta travessera, mentres una mica més amunt veiem a un parell de nens africans com li regalen a la seva mare unes roses que sembla que han fet durant aquell dia a l’escola. En una altre part del passeig podem veure una parada d’una associació musulmana on venen roses i catalans que les compren.

Sense cap dubte Sant Jordi és una gran festa a la ciutat de Manresa, i la implicació dels immigrants ajuda a que tot tipus de gent pugui gaudir d’aquest gran dia.

_0010_Sant_Jordi_Manresa_2014

VIC SAnt Jordi

En una fecha tan significativa como la que se celebra hoy en Cataluña, solo se pueden esperar buenas intenciones por parte de los ciudadanos. La jornada de la rosa y el libro ocupa hoy todas las portadas en una sociedad que, por desgracia, está muy fragmentada. Las personas inmigrantes, normalmente, se aíslan con mayor frecuencia y prefieren continuar con sus tradiciones que adaptarse a las de la ciudad donde residen actualmente. Es cierto que esta actitud ha cambiado mucho en los últimos tiempos y que actualmente, las culturas extranjeras se adaptan con más facilidades que antaño.

Citas como las de hoy, que unen y tocan la fibra, son las que tienen un gran peso para unir a la población de un territorio. Esta mañana, merodeando por los trechos más relevantes de Vic, se ha podido comprobar como la tradición de Sant Jordi ha calado más hondo de lo esperado en los extranjeros. No es una citación, es un dato sorprendente en una población donde el 25,7 por ciento es inmigrante. Teniendo en cuenta el porcentaje anterior y que es el primer año que resido en Vic es un hecho que me ha sorprendido. Conocedor de todos los problemas que tienen los inmigrantes para entender y adaptarse a las costumbres de Cataluña, me he alegrado al ver al Pakistaní de la esquina comprando dos rosas a unas chicas que tenían la parada al final de la calle. Tampoco he perdido de vista todos los niños que salían por la puerta del colegio ‘Pare Coll’, la mayoría inmigrantes, con sus presentes de Sant Jordi. Después de ir viendo más situaciones que unían la tradición con el inmigrante, he deducido que las tradiciones que hacen que el individuo se identifique con ellas son las que más aceptación, por unos y otros, tiene.

Los problemas que se perciben en la calle, con la formación de ‘guettos’, la aislación de niños inmigrantes en escuelas por sus compañeros o el trato peyorativo que reciben los extranjeros por parte de la justicia son cosas que hoy quedan extinguidas. Las extingue Sant Jordi, él las derriba la barrera racista con su lanza y le dice al niño catalán que le dé una rosa a su amiga marroquí. Un símil exagerado pero real que ha unido más al pueblo catalán con los inmigrantes que residen en él.

Triomfen els drets humans gràcies a Elena Ponitowska

0bb23d64-4101-4dbf-8618-31ba7f94bef4Avui la periodista i escriptora Elena Poniatowska ha rebut el premi Cervantes pel seu recorregut literari. El rei Juan Carlos I i l’escriptora s’han trobat a les portes de la Universitat d’Alcalà d’Henares, ella amb un vestit que recorda a l’Amèrica Llatina pels seus colors vius, i ell amb el seu inseparable bastó en què es recolza per poder avançar.

S’han saludat amb una abraçada i dos petons, per destacar les bones relacions que hi ha entre Mèxic i Espanya. Abans de recollir el premi ella estava amb un somriure esplèndid, feliç però la cara de Juan Carlos denotava serietat i esforç. Quan el rei li ha entregat el premi, Poniatowska enlloc de donar-li la mà, li ha donat les dues en senyal d’agraïment etern.

Elena Poniatowska, és coneguda per la seva literatura i per la seva carrera periodística però també per utilitzar els seus mitjans a favor de la dona, els més pobres i la marginació. La guanyadora del premi Cervantes ha dedicat, des dels seus inicis, grans esforços per defensar les causes més justes. Poniatowska ha començat el seu discurs dient: “el silenci dels pobres és un silenci de segles d’oblit i marginació”, per donar suport als més desafavorits i als qui han de migrar cap a altres països per poder tenir oportunitats millors.

Poniatowska compren perfectament com se sent algú que ha d’emigrar per força del seu país ja que ella, juntament amb la seva família, va haver d’emigrar des de França fins a Mèxic a causa de la 2na Guerra Mundial i posteriorment va tornar a França per la Revolució Mexicana.

Elena Poniatowska, ha condemnat diferents accions violentes com els atacs israelians al Líban o ha defensat el paper de les dones dins la societat. Tant és així que s’ha creat una fundació que porta el seu nom amb l’objectiu d’instrumentar projectes que desenvolupin la cultura, fomentar el debat crític de problemes socioculturals i fer unes bases pels grups més vulnerables.

Un Sant Jordi multicultural

Avui, 23 d’Abril, es un dia molt important per a la cultura catalana. Les dones reben roses i els homes llibres. Aquest fet es produeix perquè la cultura catalana celebra la diada de Sant Jordi, i aquests regals són una costum fruit de la tradició catalana.

La ciutat de Vic s’ha llevat adornada de paradetes de flors i llibres, i envoltada de la bandera catalana. A més fa bon dia i això va bé per a sortir a passejar. Els carrers van plens de gent, però s’hi respira aire de pau i tranquil·litat. Sembla un paratge idilic dins d’aquest context de crisis en el qual esta submergit el pais.

La Consellera de Cultura ha preparat a prop de 40 actes per a celebrar aquesta jornada tan especial, i totes els institucions catalanes tindran avui les portes obertes per a que tots els que hi vulguin entrar puguin fer-ho. Es una bona oportunitat per anar a veure el Palau de la Generalitat, i a més, hi han moltes activitats solidaries per ajudar a les persones que mes ho necesiten a la galeria noble del seu interior.

Aquest any s’ha incrementat molt el numero de vendes, tant de roses com de llibres, i això pot ser degut a l’increment d’immigrants que s’han integrat dins la nostre cultura i que avui han anar a comprar roses per a les seves dones, i llibres per als seus homes.

Imagen

La integració de persones procedents d’altres països es veu reflexada en dies com avui, i aixó es simbol del progrés de la nostre societat cap a un futur sense discriminacions racials.