Archivo de la etiqueta: Marc-Xavier Cadevall

Hablando del proceso independentista con Alejandra Vela.

Alejandra Vela es miembro del colectivo argentino de la ciudad de Barcelona, i residente en Cataluña des de el año 2007 

¿Como estás viviendo el crecimiento del independentismo en la sociedad catalana?  

Des de que llegue a Cataluña hará unos 7 años, la gente ha empezado a hablar más de independencia y a preocuparse más por ella. Es normal. En tiempos de crisis económica y política se buscan alternativas para cambiar la situación de un país.

¿Qué opinión tienes  respecto el proceso de autodeterminación catalán?

Es un proceso muy interesante si se mira des de un punto de vista ajeno a la movilización política i des de un punto de vista neutral. Es curioso ver como los partidos políticos se disputan el voto inmigrante i como los intentan convencer a favor o en contra de la independencia de Cataluña.

¿Estás a favor o en contra de la celebración de la consulta?

Yo personalmente estoy de acuerdo con la celebración de la consulta. Los catalanes i ciudadanos de Cataluña tienen el derecho de expresar sus opiniones al respecto, independientemente del resultado que salga del referéndum. La voluntad de un pueblo no se puede negar así como así, se debe de conocer la voluntad de la gente. Si se da el caso de que sale el si, se habrá demostrado que la mayoría de la gente quiere de verdad la independencia. Si sale que no pues se vera que la gente quiere quedar-se con España.

¿Te implicas en este proceso?

Yo personalmente no me implico en este proceso, pero lo respeto i respeto que la gente quiera un país independiente, pero no, no me implico en este proyecto.

¿Si finalmente Cataluña se independizara, crees que te afectaría? ¿De qué manera?

Si, estoy completamente segura de que las cosas van a cambiar si Cataluña se independiza de España. Por ejemplo, los tramites de conseguir la nacionalidad española pueden verse afectados por una retención de estos por parte del gobierno español. También podría ser que nuestros gobiernos no reconocieran a Cataluña como país i tuviéramos que irnos todos. Es muy difícil saber que va a pasar. Lo mas importante hoy en día es informar a la personas de lo que se propone hacer con la independencia y como se propone hacer-lo. Una vez tengamos un si o un no ya nos preocuparemos de lo que pueda pasar.

El Col·legi d’Advocats de Barcelona adverteix de l’augment del maltractament de la gent gran

El passat 17 de juny coincidint amb el “Dia mundial de la lluita contra l’abús i el maltractament a les persones grans” es va dur a terme un acte a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barceona on s’ha dut a terme una roda de premsa per tal d’avisar sobre el gran augment de maltractaments que hi esta havent en contra d’aquest col·lectiu.

En aquest acte presidit per Rosa Ma. Barberà, vicedegana del Col·legi d’Advocats de Barcelona; M. Assumpció Vilà, Síndica de Greuges de Barcelona i Assumpció Roset, Comissionada Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona. En el acte també han col·laborat Mercé Tabueña, presidenta de l’Associació per a la investigació del maltractament a les persones grans (EIMA); Núria Carrera, presidenta del Col·legi de Treball Social; Oriol Alsina, director general  d’Amics de la Gent Gran i Enric Peidró, membre de la junta de  la Federació d’Associacions de la Gent Gran (FATEC).

Els principals tipus de maltractaments que pateixen la gent gran acostumen a ser l’abandonament d’aquests, el maltracte psicològic i el maltractament econòmic sota pressió per part de familiars i coneguts, i en alguns casos fins i tot violència.

 “Tot i que és molt difícil detectar el nombre exacte de maltractaments a les persones grans, la Comissió dels Drets de la Gent Gran de l’ICAB estima que els abusos per motius econòmics ha crescut en els darrers dos anys, ja que les consultes fetes als advocats així ho reflecteixen”, ha explicat Barberà.

A més, per a aquest col·lectiu pot arribar a ser un tabú parlar d’aquest tema amb altre gent per la por que els provoca que aquesta cregui que han estat incapaços d’educar els seus fills de manera correcta

A més, coincidint amb l’acte, el Col·legi d’Advocats de Barcelona va oferir de 10 a 13h, a la seva seu, un Servei d’orientació jurídica exclusiu i gratuït per a persones grans, format per advocats voluntaris de la Comissió dels Drets de la Gent Gran per tal de que aquests poguessin resoldre els seus possibles dubtes sobre el tema.

PRGentGranMaltractaments2014

Immigració i informació

La desigualtat racial és un problema dissimulat que no s’ha acabat de tractar mai, tot i els avenços i la igualtat en els drets realitzats en els últims 50 anys. Però tot i que en l’actualitat la presa de decisions de la gent de color és major i no estranya en absolut veure diversitat cultural als pobles o a les ciutats, el camí no ha acabat.

Avui dia, existeix un nou tipus de “racisme” que no té res a veure amb el fet d’ignorar una persona que sigui d’una altra raça si passa pel carrer del costat, ni tampoc té a veure amb l’existència d’unes lleis per a uns i unes lleis per a d’altres. En l’actualitat, el més innovador és el racisme informatiu, és a dir, el tractament de la informació respecte el col·lectiu d’immigrants que viuen al país i la quantitat d’ocasions en les que surten a les principals capçaleres.

Els mitjans de comunicació tenen molt a veure en aquesta nova corrent. Els immigrants tenen una menor aparició dins els informatius i les notícies generalistes respecte al tant per cent de la població que representen. En ocasions no se’ls considera per a donar la seva versió del fet i depenent del seu origen i sexe poden aparèixer encara menys als informatius, sinó es tracta de casos on la pròpia immigració sigui el tema principal de conversa.

Cal vigilar amb el tractament que es dona als diferents col·lectius d’immigrants, ja que alguns mitjans acostumen a relacionar aquests col·lectius amb la delinqüència i altres problemes que hi puguin haver (sanitat, educació…), fent-los culpables abans d’hora. En moltes ocasions no hi ha dates comprovades o existeix una gran desinformació sobre el tema, que pot dur als autòctons a desconfiar d’aquests immigrants i a acabar creant plataformes contràries a la immigració, com és el cas del partit polític Plataforma per Catalunya (PxC).

Un altre fet important és que les notícies que acostumen a aparèixer als diaris i als informatius sobre els col·lectius immigrants, solen tractar els problemes que aquests provoquen en la població autòctona. També existeix alguna mania, ja que a alguns  col·lectius se’ls jutja en base a un delicte concret: els sud-americans estan associats al tràfic de drogues i la gent de l’est d’Europa, al negoci de la prostitució.

L’ús de termes com “mà d’obra furtiva” o “immigració il·legal” ja denota una certa oposició a aquests col·lectius. Fins i tot l’ús del “nosaltres” en defensa de la població local en contraposició a l’“ells” dels immigrants ja dóna una visió tergiversada de la realitat, que deixa a aquests immigrants en un mal lloc. I ja no parlem de la “invasió” que alguns mitjans sensacionalistes utilitzen per a descriure les corrents migratòries.

També existeix una “discriminació” informativa dins els col·lectius d’immigrants arrelats a Catalunya, ja que els llatinoamericans i els asiàtics (en especial els xinesos) són els grups que més quota de pantalla s’emporten a la televisió. Per contra, qui menys destaca són les persones procedents de l’Àfrica i del Magrib. I fins i tot, hi ha una corrent de victimisme entorn a aquests immigrants, que són presentats en un paper més dèbil i llastimós.

Aquest nou tipus de “racisme” es veu en les converses quotidianes, i alguns partits polítics poden aprofitar aquestes situacions (arribades massives, grups descontrolats, falta de treball…) per inculcar un missatge populista en les multituds i així obtenir més vots, en unes pràctiques discriminatòries que formen part de les estratègies polítiques.

Per tant, la conclusió bàsica és que la immigració no es complementa amb la informació, almenys amb la informació veraç i imparcial en tots els casos. Aquest racisme mediàtic, tant subtil com eficaç, entra dins l’imaginari col·lectiu i s’acaba instaurant a les capes socials, fet que provoca una cert aversió cap al col·lectiu immigrant.

Webgrafia

http://inadi.gob.ar/promocion-y-desarrollo/publicaciones/documentos-tematicos/racismo-hacia-una-argentina-intercultural/que-es-el-racismo/

http://www.elpotosi.net/2011/0605/40.php

http://www.cinu.mx/temas/derechos-humanos/temas-de-derechos-humanos/

http://www.sodepaz.org/construyendolapaz/Construyendo%20la%20paz/Racismo%20y%20Xenofobia.html