ENTREVISTA A SARA TOURI

Sara Touri El Mansouri

cortesia Sara Touri

cortesia Sara Touri

Autor: David Àvila

“Crec que fan falta més referents positius per motivar als nois i noies marroquins perquè estudiïn”

La Sara Touri té 24 anys, és vigatana de naixement i d’arrels marroquines. Treballa com a mediadora intercultural en l’àmbit educatiu i té molt clar que, per sobre de les etiquetes, la seva identitat és una barreja tan d’aspectes catalans com de marroquins.

Has nascut a Vic, però tens arrels marroquins. Has tingut problemes en el teu entorn perquè la teva família no sigui nativa?

Més que problemes, són conflictes que he anat tenint, alimentats pel desconeixement. Jo penso que la diversitat és una realitat però no tothom està disposat a conèixer-la, i si no es coneix hi ha prejudicis. Jo, per exemple a l’adolescència si que vaig patir problemes i vaig rebre insults, m’han arribat a dir que marxés al meu país, quan el lloc on vaig néixer és aquí, a Vic. Moltes vegades, com a conseqüència d’aquest desconeixement que hi ha i la no acceptació d’aquestes identitats tan diverses i tan múltiples, doncs se’m demanava que em definís, o era totalment catalana o totalment marroquina. Jo, però, sempre els responc que la meva identitat està formada per dues realitats culturals, que jo he anat adoptant i que crec que a mi em fa créixer com a persona. He tingut conflictes provinents des del desconeixement tan amb la comunitat marroquina com amb els catalans de tota la vida.

Per què amb la comunitat marroquina?

Jo he nascut aquí, jo sóc catalana i a vegades la comunitat marroquina ho veu com una traïció o es creuen que estic abandonant les arrels, i no és cert, en cap moment les he abandonat. Hi ha persones que sí que ho fan, però jo no. Des de fora, potser es veu com que els he traït, i això sempre que m’hi trobo, em fa molta ràbia, sembla que em pressionin a definir-me, en temes d’identitat no et pots definir com “ser del Barça o del Madrid”.

En ser nascuda de Vic, que et diu la teva família?

El meu pare porta 38 anys aquí, hi ha fet tot un procés d’integració i inclusió a la societat, ha avançat molt i ha fet molts aprenentatges, però mai ha deixat les seves arrels de banda. A casa sempre m’han insistit en la importància del idioma, ja que l’àrab també és la meva llengua i jo ho he trobat com una necessitat. A casa sempre m’han dit que no puc eliminar les meves arrels, perquè pensen que deixaria de ser jo, i crec que tenen raó. S’ha de buscar l’equilibri i la meva família m’ha ajudat a trobar aquest equilibri.

I la gent marroquina de la comarca?

Ara amb la meva edat, de conflictes en trobo més amb la gent de la comunitat marroquina, per exemple, si em veuen fer un cafè amb un noi, no cal que sigui parella, està com molt mal vist les relacions entre home i dona, encara hi ha molta tasca de divulgació a fer en aquest sentit des de la comunitat marroquina, està mal vist que es tinguin relacions en espais oberts, això parlo d’un sector de la societat que és més gran d’edat,

Plataforma per Catalunya és un partit que va néixer aquí a Vic, fundat per Josep Anglada l’any 2002. Què en penses de la pujada de Plataforma per Catalunya?

La crisi ha fet que aquest partit augmenti, s’ha creat una situació inestable i la inestabilitat provoca por i si això li sumes el desconeixement encara és pitjor. També penso que des dels mitjans de comunicació han fet molt per criminalitzar la immigració. Notícies positives sobre la immigració no en veig i en canvi si que es tendeix a potenciar més les negatives. Això de manera inconscient també ho alimenta. A mi els missatges del partit de Josep Anglada no els faig gaire cas. Ha fet molt mal a la comarca i ataca els col•lectius que són més visibles com són els marroquins perquè porten vel i túnica o els subsaharians pel color de la pell. Discrimina per l’aspecte físic.

Què en penses quan et diuen que ets una immigrant de segona generació?

Penso que s’equivoquen conceptualment, immigrant impossible, perquè la immigració és un procés. Això es converteix en una etiqueta, jo no parlo d’immigrants, sinó que parlo de persones que han fet un procés migratori. Aquest és un concepte que s’ha pervertit molt, el meu pare encara el consideren un immigrant quan fa 38 anys va fer un procés migratori, però quan t’arreles a la societat d’acollida ja no ets un immigrant passes a ser un ciutadà més, i en el meu cas tampoc perquè mai m’he mogut de Vic. Per tant, és un concepte que no accepto. És com una llosa que portes a sobre i sempre la portaràs. Això és fa pel desconeixement, i s’utilitzen conceptes que no encaixen amb mi.

Una persona és d’on ha nascut o d’on se sent?

Crec que és una barreja dels dos casos, un pot sentir que té les arrels al lloc on ha nascut, però sentir afecte per la terra d’acollida. En el meu cas, jo he nascut aquí, però també em sento marroquina. Sentir-se d’un lloc o un altre és una decisió molt personal.
Hi ha gent que considera que ets una excepció atès que ets dona i tens estudis, què en penses?
Per una banda, em fa ràbia, i per l’altra, ho entenc ja que això forma part del desconeixement i dels prejudicis. Jo si tinc una carrera, és perquè m’ho he treballat i perquè jo he volgut. Em diuen que sóc l’excepció i que té molt de mèrit el que he fet perquè sóc una dona, perquè provinc d’una família musulmana i tinc una carrera i un màster. Jo els responc que no, que a mi se’m ha de valorar igual que a la resta, ja que jo he nascut aquí i no te cap mèrit ja que des de P-3 he seguit una escolarització normal.

Per què vas triar fer Educació Social?

Això té molt a veure amb la meva trajectòria personal, jo he vist que aquestes identitats més diverses no són una normalitat. Sempre he estat interessada en alguna professió que s’ajudi a col•lectius amb més problemes i un d’ells és la immigració. I des d’aquesta professió ho puc fer. Crec que falta ajuda i acompanyament amb les famílies per ajudar a superar el dol migratori. La diferència no ha de dur a la desigualtat sinó a la diversitat, aquest fet s’ha d’acceptar i fer que sigui una normalitat. Penso que també seria molt positiu que des d’aquí hi hagués molt interès per les cultures dels altres, ja que faria que els immigrants se sentissin més estimats i valorats i seria molt positiu per les dues bandes.

“Si els marroquins trobessin més referents positius, segurament, hi hauria més nois i noies que es motivarien per a estudiar”

Coneixes però moltes noies marroquines que s’hagin tret una carrera i un màster?

No, no en conec gaires. És cert que hi ha molt pocs marroquins i marroquines a les universitats. Penso que els costa trobar referents positius en el món professional com a metges, advocats o policies marroquins, i si en trobes algun, es considera l’anormalitat i l’excepció. L’aprenentatge moltes vegades és per imitació i pel que passa al teu entorn.

Ara has fet el teu debut en el món del periodisme virtual, ja tens un bloc.

Crec que Internet és una bona eina per donar-se a conèixer. Aquí hi aboco les meves reflexions, és com un diari professional on faig critica de llibres o pel•lícules en les que facin referència a la immigració.

Et costa trobar feina pel fet de ser d’arrels marroquines?

A mi m’ha costat trobar feina. Des de 2011, l’any que vaig acabar la carrera, no n’havia trobat fins ara. En el meu sector, el de l’educació social no crec que tingui prejudicis racistes. Potser en altres sectors algunes empreses preferiran contractar algú d’orígens catalans que no pas de marroquines. A mi personalment no m’ha passat mai. També passa que conec amigues meves que s’han tret el vel per fer-se la foto per al currículum i poder trobar feina.

Ara treballes com a mediadora intercultural en l’àmbit educatiu, quines reaccions et fan arribar els més menuts?

Em veuen com una persona molt més propera, com et deia abans als nois i noies els hi falten referents i em miraven amb admiració, i reben les xerrades d’una manera molt positiva. Com a mediadora, quan treballo amb famílies tradueixo més que no pas fer la feina de mediadora. Hi ha mares que fa 10 anys que estan aquí i encara els falta el domini del llenguatge. Penso que tot i que es fa una tasca de divulgació a les escoles, crec que encara falta molt més a fer. És un punt feble que trobo, tant per la comunitat marroquina que s’ha d’obrir més per aprendre la llengua com de l’escola estrènyer més les relacions entre la família i el centre. Els pares només van a l’escola quan castiguen el nen o a buscar les notes, i ara amb les noves tecnologies s’estan despenjant ja que hi ha molts pares i mares marroquines que no saben accedir a Internet.
S’ha eradicat la xenofòbia? Que creus que es pot fer perquè ens puguem treure aquesta llosa?
No, i continuarà existint sempre. El problema és que la diversitat es veu com un problema i no com una realitat o una oportunitat. Es parla de la immigració com un fenomen nou quan en realitat sempre ha existit i sempre hi ha hagut moviments.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s