L’estereotip de la dona maltractada

Campanya Contra la Violència de Gènere del Govern d'Espanya

Campanya Contra la Violència de Gènere del Govern d’Espanya

El maltractament a les dones s’ha convertit, tristament, en un fenomen quasi quotidià als telenotícies. Segons la ONU (1995) la violència de gènere es pot definir com tot acte de violència sexista que tinguin com a resultat possible o real el dany físic, sexual o psíquic, incloses les amenaces, coaccions o la privació arbitrària de llibertat, ja sigui a la vida pública o privada.

Els experts no es posen d’acord en si existeix un estereotip que defineixi a la dona maltractada d’origen immigrant o de nacionalitat espanyola. Espanya és receptora de dones immigrants de diferents parts del món. Hi ha un alt percentatge de dones sud-americanes, seguides per dones de l’Europa de l’est, asiàtiques i africanes. Amb l’augment d’aquestes corrents migratòries les taxes de violència de gènere també varien: a Espanya, entre 1994 i 2004, la taxa de violència de gènere és 5 vegades superior en les dones immigrants que en les dones de nacionalitat espanyola.

En un estudi fet per la OMS (Organització Mundial de la Salut) en el que hi van participar unes 24.000 dones de diferents orígens (estudi publicat a la Revista Mexicana de Psicologia), s’observa que un alt percentatge de dones maltractades presenten, a priori, un estereotip general. Trobem que la gran majoria de dones són joves (38 anys de mitjana), casades i d’un nivell sociocultural baix. Solen ser dones amb fills (1,8 de mitjana), de classe social mitja-baixa i que solen treballar únicament a la llar sostenint a la família. Algunes d’aquestes dones ja havien patit agressions psicològiques i físiques i, generalment, no tenen suport social. Aquestes dones veuen afectades les seves rutines i la seva vida quotidiana. Posteriorment, pateixen trastorns de personalitat, estrès crònic, pànic a les relacions socials, fortes depressions, etc. Són dones que tenen una baixa autoestima i amb sentiments de culpabilitat.

Si ens fixem amb nacionalitat, l’estereotip que es presenta en dones espanyoles i immigrants canvia. Segons Entrevista semiestructurada para víctimas de violencia de género (Alonso,2009) les dones espanyoles es senten més recolzades a nivell social i familiar, i tenen major independència econòmica respecte el seu agressor.

El cas de les dones immigrants és diferent. Si en general les víctimes de violència de gènere espanyoles poden patir durant anys en silenci, la violència exercida vers les immigrants normalment està més encoberta per les dificultats econòmiques, lingüístiques, socials i administratives. Les dones immigrants no tenen una xarxa de proximitat que els hi dongui suport i han patit un fort procés de desarrelament, per tant, es troben soles en aquesta situació.

En els casos on la dona immigrant és maltractada també entra en joc la cultura. En moltes parelles immigrants, on en la seva cultura està més interioritzat el codi d’honor (superioritat masculina en vers la femenina) i la vergonya, les dones tenen més probabilitats de ser maltractades, i també d’acceptar-ho. El gènere, l’ètnia, la cultura i el context interaccionen amb l’acceptació de la violència de gènere i amb les normes patriarcals sostingudes per les dones (Espin, 1994).

La inseguretat de la situació personal de les dones immigrants, la falta de xarxes de suport, la percepció de les institucions públiques (moltes dones tenen por a anar-hi perquè no estan regularitzades al país), les barreres informatives, culturals i lingüístiques que troben a Espanya, són alguns dels factors que incideixen a què aquest col·lectiu de dones estigui més exposat a l’hora de patir maltractament i que aquest quedi impune. Les víctimes es solen trobar subjectes totalment al seu agressor per diferents circumstàncies socials, legals i/o econòmiques.

Logo contra la Violència de Gènere

Logo contra la Violència de Gènere

La societat espanyola també ha ajudat a crear una imatge de la dona immigrant. Els hi atribuïm un problema de gènere i educació encara que està demostrat que moltes, en un alt percentatge, tenen nivells d’estudi superiors i en alguns casos nivells de doctorat. Tenim la imatge de la dona immigrant com a responsable de l’estabilitat i l’equilibri familiar. A través del discurs públic també s’ofereix una imatge de dones dèbils, fràgils i vulnerables sense poder per decidir. Pensem en dones submises a la figura d’un home i que moltes vegades pateixen la violència de gènere. Parlem de persones dependents de la unitat familiar. En els seus països d’origen, generalment, hi ha grans desigualtats entre homes i dones que es fan encara més evidents en el nostre món, on la dona adquireix un paper de llibertat i autonomia respecta de les seves parelles i de la família.

En el cas espanyol, tot i els esforços per part del govern, les modificacions del Codi Penal i les lleis al respecta, cada vegada hi ha més casos de violència de gènere. El problema no minva sinó que creix. Amb tot això, des dels jutjats i els mitjans de comunicació, sembla treure importància al problema i es parla, en moltes ocasions, de “crims passionals”.

Pel què fa als estereotips que s’atribueixen a les dones que pateixen violència de gènere, es tendeix a generalitzar parlant de persones subjectes a classes socials baixes, obsessionades en servir bé a la llar, complaure el seu marit i molt tradicionals però no sempre serà així. I no sempre serà així perquè trobem autores com María Luisa Maqueda Abreu, que ens diu que no existeix un estereotip clar de les dones que pateixen violència de gènere ja que, aquesta violència de gènere sobre la dona es practica pel simple fet de ser dones.

Però quina visió té la societat de la dona maltractada d’origen immigrant i de nacionalitat espanyola? Per saber-ho hem preguntat a professionals de la psicologia i s’ha realitzat una enquesta a una població jove d’entre 16 i 29 anys.

És així doncs com en les entrevistes realitzades a diferents professionals trobem a Natali Arias, una psicòloga mexicana que primer defineix alguns factors que porten a una dona a ser maltractada i creu important desacatar que “la violencia basada en el género está asociada a la concepción social de lo que significa ser hombre o ser mujer y del machismo evidente en muchas culturas”. També afirma que veu una clara similitud entre dones d’origen immigrant i dones de nacionalitat espanyola que pateixen maltractaments i és el fet que “viven violencia solo por el hecho de ser mujer”.

Andrea Fàbregas, psicòloga catalana també entrevistada, ens parla de “factors culturals, socials, econòmics i religiosos” i del “desequilibri entre les relacions de poder entre sexes”. Intenta fer un breu anàlisi de la por que senten moltes dones d’origen immigrant en denunciar als seus agressors ja que “estan en un país estrany amb costums diferents i la majoria d’elles amb les expectatives frustrades”.

Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere

Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere

Ambdues entrevistades coincideixen en un punt important i és que pensen que un problema de base és, a més de la cultura i les costums de cada societat, els baixos nivells educatius en els països d’origen de les dones maltractades. És així com ho destaquen també des de la Plataforma Unitària Contra la Violència de Gènere: “Un dels factors bàsics és l’educació. Moltes societats encara avui eduquen en un model de relació entre un home i una dona de manera desigual. L’home, en moltes ocasions, està per sobre de la dona”.

Si bé doncs és difícil atribuir un estereotip clar a la dona maltractada sigui immigrant o no, la societat relaciona a aquesta diferents perfils. D’entrada creuen molt diferent la situació d’una dona maltractada espanyola i una d’origen immigrant. Segona, es pensa directament amb dones joves, casades, d’un nivell sociocultural baix, que tenen fills, de classe mitja-baixa i que treballen únicament sostenint la llar. I ja hem comprovat que no té per què ser així.

Observem doncs diversitat d’opinions i factors en relació a la violència de gènere i a les dones que per desgracia la pateixen sigui quin sigui el seu origen.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s