Breu història del racisme

El racisme és el conjunt de pràctiques d’un grup que s’atribueix unes qualitats superiors pel fet de compartir una sèrie d’arguments, capacitats o punts en comú. Tot aquell que no posseeixi aquestes qualitats és automàticament inferior. Amb aquest definició s’entra en un dels termes més cruels i polèmics històricament parlant.

Fets com la segregació racial, l’Holocaust nazi, l’apartheid a Sud-àfrica o la neteja ètnica a la Unió Soviètica són només alguns dels episodis més coneguts, una part del puzzle del racisme a nivell mundial. El racisme encara és bastant implantat en la societat del segle XXI, tot i que de manera més dissimulada que en èpoques anteriors.

Però és que si hem de remuntar-nos als inicis del racisme, hauríem de buscar dins la Bíblia fins i tot, ja que molts textos escrits en ella van ser emprats amb posterioritat per a justificar els crims colonials, la neteja de sang i el sistema de castes que els colonitzadors espanyols van dur a terme a Amèrica.

L’Imperi Espanyol va ser un dels primers a gran escala que va instaurar una política de la por per a justificar l’aniquilació de totes les persones que no fossin de raça blanca. No tan sols a les colònies, sinó també al propi territori. L’antisemitisme i l’expulsió de jueus, gitanos i moriscos durant l’Edat Mitjana va suposar un punt i apart en la relació entre Espanya i aquests col·lectius d’immigrants. Però no sols de races i de colors viu qui no accepta les influències alienes.

No només existeixen els racismes relacionats amb el color de la pell o amb la condició ciutadana d’uns i d’altres. Per exemple, existeix el racisme ideològic, que la política també ha fomentat en aquest país, amb acusacions mútues entre nacionalistes espanyols i nacionalistes regionals (generalment catalans, bascos o gallecs).

Els nacionalistes espanyols defensen la unitat de la pàtria i donen suport a la Constitució de 1978 al peu de la lletra, mentre que els nacionalistes regionals no es consideren nacionalistes però ataquen al gran monstre nacionalista espanyol.

Tant des d’una banda com des d’una altra, existeix un menyspreu en tot allò que diu l’anomenada “competència”, fet que acaba derivant en possibles derives racistes o xenòfobes respecte al rival i en l’ensalçament de la cultura pròpia.

Les teories de la conspiració també apunten a l’existència d’un racisme ocult, que no s’exhibeix mitjançant actes violents sinó per mitjà de pràctiques concretes en les que s’aïlla a una persona o a un grup sense motiu aparent.

En conclusió, cal dir que el racisme no és un fenomen aïllat, només ha canviat el seu mètode de difusió, i entra en la ment de la persona/ votant de forma més subtil. Tot i que l’estratègia política difereix molt de la emprada després de la Segona Guerra Mundial, la por a l’exterior i a la persona que ve d’un altre país continua implantada i no serà fàcil d’eradicar.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s