Què és l’Hipertextualitat?

La Hipertextualitat fa referència a la pràctica de llegir un text però no es fa de manera lineal. El lector, busca per diferents vies la informació que necessita i fins i tot utilitza de diferents plataformes per completar la seva informació com són els arxius de so i els vídeos.

El terme “Hioertext” el va crear Ted Nelson l’any 1965, època en la que va començar un projecte “Xanadu”, que no es va concloure, i que es basava en la creació d’un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents.

Aquests sistemes fan que l’usuari pugui enllaçar, crear-se una opinió i fins i tot poder participar del què està llegint. D’aquesta manera, es passa de ser un lector passiu a un lector totalment actiu i implicat amb el que està llegint. La forma habitual que podem trobar un hipertext és a través de hipervincles, és a dir d’enllaços a través d’altres pàgines web

Alguns experts asseguren que l’hipertextualitat no té els seus orígens en l’aparició d’Internet, sinó que és en la pròpia literatura. Per exemple: Quan en el llibre de “El Quixot” el protagonista embogeix i hi ha la crema de llibres, el Quixot explica que es cremin totes les novel·les menys una, la que per ell és la millor història de cavalleries mai explicada, la de “Tirant lo Blanc” de Ramon Llull. El lector un cop llegit aquest fragment si tenia interès pot anar a buscar el llibre esmentat per veure si és cert el que explica el protagonista de “El Quixot”. Aquest podria ser un exemple del què és considerat els orígens de la HIpertextualitat.

Un altre dels exemples en que podem trobar llavors de Hipertextualitat en la literatura tradicional és en la novel·la de Julio Cortazar “Rayuela” on el lector té la possibilitat d’escollir entre diversos finals i fins i tot es pot es podria comparar amb els jocs de rol on els participants poden decidir sobre la marxa com es desenvolupa la trama.

Però l’Hipertextualitat està clarament referenciada en la xarxa, es passa de llegir d’una manera seqüencial, amb l’exemple clar d’un diari en el que una pàgina ens porta a una altra, a que el lector no només es queda amb un text en qüestió sinó que va a completar la seva adquisició d’informació i a veure d’altres fonts d’informació que li poden completar els coneixements necessaris.

David Àvila

http://mediaper.blogspot.com.es/2011/02/hipertextualidad.html

http://www.iua.upf.edu/formats/formats2/tom_c.htm

http://mediaper.blogspot.com.es/2011/02/hipertextualidad.html

http://www.youtube.com/watch?v=QmRtkveG56w

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s