TEXT ANÀLISI CRÍTICA – RUMORS-

El manual per combatre rumors i estereotips és una bona eina per entendre els prejudicis, un hàbit molt comú en la nostra societat actual.Aquest resumeix 12 rumors que estan relacionats amb prejudicis racistes els quals són ampliats amb vivències quotidianes, cosa que aporta proximitat al lector.El primer rumor explica la situació d’angoixa que senten determinades persones quan arribes nous immigrants. El rumor “ens estan envaint” és molt freqüent i pot arribar a tenir connotacions xenòfobes. L’augment de la natalitat és un factor positiu que aporta la població immigrant i que es tracta al text. Normalment, les persones amb prejudicis no tenen en compte l’anomenat efecte crida, i tampoc les dures condicions econòmiques que es viuen als països d’origen dels immigrants.

Un altre prejudici molt relacionat amb aquest és atribuir als immigrants el col.lapse dels serveis socials. Tal com s’exposa en el text, molts immigrants han ajudat a restablir el sistema de benestar espanyol, treballant en feines relacionades amb la cura d’avis i d’infants per exemple. A part, hi ha molts més espanyols que immigrants que tenen accés als serveis socials. També és oportú saber que el treball que realitzen milers d’immigrants a l’estat espanyol té molt pes en les arques públiques. Molta gent critica l’existència de tants negocis en mans d’immigrants i en realitat faciliten el comerç de proximitat i representen una alternativa pel que fa a la compra en centres comercials.

Un altre rumor interessant que tracta el text és creure que els immigrants acaparen els serveis sanitaris i les urgències. El text exposa de manera molt correcta que la majoria d’immigrants són persones joves sense problemes de salut destinen menys diners en fàrmacs que els catalans i en general van menys cops al metge. És important saber que els metges estrangers supleixen les baixes i inclús la manca d’especialistes, fet que contribueix a oferir un bon servei sanitari a la població. El rumor “ estem perdent la identitat” també és un prejudici molt ben exposat al text i com tots els rumors respon a la falta de coneixement de determinades persones.

El col·lectiu immigrant pot contribuir a enriquir la nostra cultura i identitat. És més, part de la nostra cultura té arrels immigrants. Posant alguns exemples del text, les havaneres catalanes tenen origen en la marxa a Cuba d’alguns mariners catalans. L’escriptora marroquina Najat el Hachmi va conquistar a milers de lectors amb la seva obra ‘Lúltim patriarca’, guanyant així el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.‘’No coneixen les normes, són incívics’’ és un rumor que podem relacionar amb la convivència i el civisme que hi ha a les Comunitats de Veïns on hi viuen estrangers. Els termes anteriors són vitals per l’adaptació dels immigrants, la convivència ajuda al fet que, en certa manera, agafin més confiança amb la gent originària del país de residència. L’altre concepte, el civisme, està totalment relacionat amb la convivència. Aquesta última necessita el civisme perquè es dugui a terme correctament, baixar les escombraries, pagar els deutes de la Comunitat de veïns són hàbits que s’han de parlar amb claredat entre els veïns, ja que no fer-ho pot provocar mal entesos, o fins hi tot crear perjudicis pel fet que es produeixi amb un immigrant. El cas de la Blanca s’ha tractat a temps, els veïns han creat una modalitat de Juntes en Comunitat que beneficia la relació entre ells. En referència a l’habitatge, l’ocupació de famílies estrangeres en cases ja llogades provoquen el mal estar veïnal pel moviment de persones durant el dia. Aquest tipus de rumor és molt habitual, ja que els immigrants tenen pitjors condicions contractuals que una persona natal del país i els llogaters se n’aprofiten. L’acumulació de persones en habitacions o cases són les solucions que utilitzen llogaters immigrants per abaratir el pagament mensual al propietari.

Els perjudicis que tenen molts llogaters poden provocar confusions alhora de llogar un pis a un immigrant, crear-se estereotips no ajuda a conèixer a la persona a qui li estan llogant la teva casa. Les entrevistes i la posterior bona relació amb el propietari(respectar el mobiliari, portar el pagament mensual al dia, etc.) pot afavorir la relació entre els dos bàndols. Un altre tema a tractar és el del sistema educatiu, com el el text cita la Clara: ‘és millor fer alguna cosa que no marxar del barri i quedar-se a la queixa’. És una opció que hauríem de considerar tots els originaris d’un país, adaptar la gent estrangera al sistema d’educació del territori és un fet que a la llarga esdevindrà positiu. Apartar-los i dubtar de la capacitat dels immigrants és injust i això provoca la formació de ‘guetos’, el nombre d’estrangers als centres d’educació pública és molt alt comparat amb el nombre que pot haver-hi en un privat o concertat. Dins els públics, el descontentament dels pares de l’estat espanyol provoca un canvi escolar en els seus fills i fa que en moltes escoles públiques el nombre d’immigrants sigui gairebé el cent per cent.

La sobreocupació i el mal ús de l’espai públic és un fet totalment subjectiu, ja que totes les persones tenen el mateix dret a utilitzar l’espai públic. Com hem dit anteriorment, els perjudicis, la majoria gent gran que està a la plaça o altres símils, provoquen un canvi d’humor amb la presència d’immigrants. El treball és un tema molt delicat, el treball sense contracte que poden acceptar els immigrants perjudica els espanyols perquè els deixa sense feines. Com les condicions són molt dolentes els empresaris prefereixen pagar en ‘negre’ que fer contractes, que a la llarga surten molt més cars, als immigrants. Aquest últim fet és provocat pel venciment del permís de residència a Espanya; això comporta que hagin de treballar sense contracte quan aquest venç per poder tenir diners per ampliar-lo. L’interès de l’immigrant és tan important com les facilitats que dóna el català perquè aquest aprengui l’idioma. Parlar sempre la llengua natal i no apartar-los(a l’escola, en reunions de veïns, en el treball, etc) els fa sentir-se integrats i això provoca que l’interès en aprendre la cultura augmenti. La llengua és una part fonamental de la cultura.

–          http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/proyectos_y_campanas/2012/08/24/212454.php

–          http://w110.bcn.cat/portal/site/Sants-Montjuic/menuitem.f5935397edf91bce9f449f44a2ef8a0c/?vgnextoid=991ad4079b46e310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=b1c199f2b97ea210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=es_ES

–          http://www.diariovasco.com/20130917/local/bajo-deba/taller-formacion-contra-estereotipos-201309170842.html

–          http://cajadecambios.blogspot.com.es/2007/01/prejuicios-sociales-definicin-causas-y.html

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s